Hui es compleixen 75 anys del fi d'un procés revolucionari únic al món, el fi de la guerra civil espanyola, però la guerra la van provocar els militars dirigits pel feixisme, però ningú parla de la revolució produïda pel Poble, ningú anomena que durant aquells anys la gent va ser capaç d'organitzar-se en una societat estructura de baix cap a dalt, en aquells temps anomenat Democràcia Directa o Comunisme Llibertari. No consistia a fer el mateix error que els comunistes Russos ...(per això els comunistes espanyols perseguien a la CNT-FAI i als del POUM), ni el que anomenen hui democràcia (sistema parlamentari-presidencialista), anaven més enllà, tot el món formava part d'aquella societat, participaven de manera directa a les assemblees, conduint ells i elles mateixes les seues pròpies vides, recuperant la justícia, fent que tots aquells edificis de l'alta burgesia i de l'església formaren part del poble per a tindre un ús real, gestionat per a les necessitats del poble.
Varen ser capaços d'autogestionar la societat i l'economia d'aquella manera que per a molts "és impossible", o que realment els interessos de hui utilitzen tots els mitjos possibles per a fer creure què és impossible.
Tot açò a desaparegut, alguns diuen que ja no tornarà, altres maten els temps en política i inclús s'afilien a partits com el PC o el PSOE per anar de guays, però eixos són els que mai han deixat florar al poble i l'historia ho confirma. Sols cal cercar un poc i vorer que tant a aquella guerra civil com a la transició han fet el possible per acabar tal i com estem avui. Tots ells que ara condenen les polítiques de les dretes, les retallades, les malversacions i un llarg etcètera són causa-part de la situació actual, contribuint a l'amnèsia del passat i fent de la història un oblit per a tornar a tropessar una i altra vegada en la mateixa pedra. I altres creuen que els canvi està al girar la cantonada, que ells sols poden invertir el món, sense la necessitat de la resta, carents en absolut de l'organització amplia, de la xarxa i dels llaços de quants més millor per poder fer alguna cosa transcendent, si no... com dimonis farien aquelles dones i aquells hòmens tot això?
Sense equitat no hi ha justícia, sense autogestió no hi ha llibertat i sense l'assemblea mai hi haurà democràcia que valga.
Varen ser capaços d'autogestionar la societat i l'economia d'aquella manera que per a molts "és impossible", o que realment els interessos de hui utilitzen tots els mitjos possibles per a fer creure què és impossible.
Tot açò a desaparegut, alguns diuen que ja no tornarà, altres maten els temps en política i inclús s'afilien a partits com el PC o el PSOE per anar de guays, però eixos són els que mai han deixat florar al poble i l'historia ho confirma. Sols cal cercar un poc i vorer que tant a aquella guerra civil com a la transició han fet el possible per acabar tal i com estem avui. Tots ells que ara condenen les polítiques de les dretes, les retallades, les malversacions i un llarg etcètera són causa-part de la situació actual, contribuint a l'amnèsia del passat i fent de la història un oblit per a tornar a tropessar una i altra vegada en la mateixa pedra. I altres creuen que els canvi està al girar la cantonada, que ells sols poden invertir el món, sense la necessitat de la resta, carents en absolut de l'organització amplia, de la xarxa i dels llaços de quants més millor per poder fer alguna cosa transcendent, si no... com dimonis farien aquelles dones i aquells hòmens tot això?
Sense equitat no hi ha justícia, sense autogestió no hi ha llibertat i sense l'assemblea mai hi haurà democràcia que valga.
